L’Entitat

L'any 1884 es va fundar l'Ateneu Obrer de Badalona amb una clara vocació assistencial i formativa de la classe obrera. D'entre la seva activitat destacava l'escola, amb classes diurnes i nocturnes, tant per nens com adults. L'any 1888 ja hi havia un total de 100 alumnes i prop de 300 socis. Poc a poc es va anar constituint una biblioteca que l'any 1893 ja comptava amb prop de 1.200 volums i que va obrir a tots els públics l'any 1902. A més a més, cada estiu es celebraven uns premis que reconeixien als millors estudiants. Alguns dels polítics més destacats de l'època al municipi, com l'expresident de l'entitat Antoni Font, o Sebastià Cots i Albert Ferrer, foren socis de l'Ateneu, que aglutinà a bona part dels simpatitzants del Partit Republicà Centralista a Badalona i molts obrers vinculats a la Federació tèxtil de les Tres Classes de Vapor. L'any 1905 l'escola de l'Ateneu adquirí una nova dimensió amb la celebració de les primeres conferències vinculades a l'Extensió Universitària i obria, per primera vegada, classes per a nenes. L'Ateneu Obrer va intentar mantenir-se sempre fidel a l'activitat educativa i instrutiva i, tot i el seu tarannà obrer, sovint va evitar pronunciar-se en alguns dels principals esdeveniments de l'època, com la Setmana Tràgica. Durant aquests anys l'entitat també va començar a participar a diverses activitats culturals vinculades al catalanisme, com els Jocs Florals organitzats l'any 1912 a Badalona. El trasllat de l'entitat a un edifici de majors dimensions, al Carrer de la Indústria 33, va comportar l'establiment de l'Escola d'Arts i Oficis de l'Ateneu, amb capacitat per 600 alumnes. Tot i això, l'elevat cost de l'Escola i la manca d'alumnes van originar un notable deute a l'entitat. Sembla que la seva activitat va començar a decrèixer durant els anys vint, segurament per les dificultats imposades durant la dictadura i els deutes adquirits. L'Ateneu va viure una revifalla durant la Segona República, ja que les seves idees pedagògiques eren molt properes a la del nou govern republicà i també es va publicar un nou reglament l'any 1932. Les notícies durant la Guerra Civil són escasses i, ja amb el triomf franquista, l'Ateneu va tancar les seves portes definitivament, com la majoria d'entitats obreres que arribaren al Franquisme. La secció més important de l'Ateneu va ser l'Escola. L'any 1921 es fundaren noves seccions, principalment la d'educació física i l'excursionista.