Portada > ORFEÓ BADALONÍ
ORFEÓ BADALONÍ
En funcionament
Federat
Data de fundació: 1921
Ubicació geogràfica:El Barcelonès
Població: Badalona
Breu història de l’Ateneu
La fundació de l'Orfeó Badaloní (1921) va ser la culminació d’un moviment iniciat a principis de segle XX a redós del moviment catalanista, que impulsà la creació d’espais culturals. L’any 1907 el diari Gent Nova ja mencionava la necessitat de crear una institució que difongués la cultura musical a la ciutat. Badalona gaudia d’un ampli teixit associatiu, però hi mancava una institució de caràcter musical, que fou el buit que omplí l’Orfeó Badaloní. L’Orfeó va ser fundat per cinc músics del municipi, que prengueren com a referència l’Orfeó Català fundat a Barcelona l’any 1891. Tot i que els cors i la música han estat predominants a la història de l’entitat, aquesta no ha estat la seva única activitat i, de fet, l’Orfeó Badaloní reuneix les característiques pròpies d’un ateneu. L’entitat es va fundar com una escissió Centre Catalanista Gent Nova, incorporant a bona part dels seus socis i s’ubicà a la seva seu. Tot i ser de tarannà conservador, l’Orfeó va ser clausurat durant la dictadura de Primo de Ribera (1924-1930) pel seu tarannà catalanista. La recuperació de l’entitat l’any 1930 va coincidir amb la trobada d’orfeons catalans a Montjuïc. Al llarg dels anys trenta l'entitat va reorganitzar-se i va reactivar diverses seccions, incloent-hi una Agrupació Excursionista, una secció de teatre d'aficionats, una secció d'escacs i una de fotografia. També va acollir el Foment de la Sardana amb el seu grup d'esbart, va realitzar conferències i va participar en commemoracions i festes municipals. L'octubre de 1935 es va celebrar una vetllada literària-musical amb Margarida Xirgu, Rivas Cherif i Federico García Lorca. Aquesta etapa va ser interrompuda per la Guerra Civil, mantenint una certa activitat condicionada pel conflicte. Amb la victòria franquista el local de l'Orfeó va ser espoliat i tancat. El 1947 antics socis i cantaires de l'Orfeó van ajuntar-se per reobrir l'entitat amb l'impuls de Francesc Solà i Enric Sabater, que esdevingueren respectivament el director de la massa coral i el president de l'entitat l'any 1948. L’Orfeó va esdevenir un dels espais de referència del conjunt d’entitats culturals que pogueren continuar amb la seva activitat, encara que fos parcialment i condicionada pels franquistes. L’any 1951 es va fundar l’esbart Sant Jordi i a partir de 1952 es començaren a organitzar Jocs Florals, així com un certamen literari a partir de 1954. Durant els anys cinquanta i seixanta, l'entitat va organitzar concerts benèfics, vetllades artístiques i poètiques, i va participar en trobades corals i esdeveniments culturals. A més a més, es realitzaren campanyes per protegir el patrimoni artístic del municipi i s’assistí a trobades corals internacionals. L’arribada de la democràcia va permetre a l’Orfeó expandir la seva activitat. El 2001 es van celebrar els 80 anys de l'Orfeó Badaloní i els 50 de l'Esbart Sant Jordi. Durant les Festes de Maig, el Cos de Dansa i els integrants del grup de la Moixiganga de Santa Maria van recuperar 'Les Danses de Badalona'. El concert dels 80 anys de l'entitat va comptar amb la presència del MHP Jordi Pujol i altres autoritats locals. Aquests també foren anys en què la massa coral de l’Orfeó actuà fora del municipi, com a Eslovàquia (2007). El 2010, en no aconseguir-se una nova Junta, Josep Torrebadella va encapçalar una comissió gestora que va revitalitzar l'entitat. La massa coral es va dividir en el Cor de Projectes, dirigit per Òscar Peñarroya, i el Cor Tradicional, dirigit per Tomeu Quetgles. El 2017 es va fundar el Cor i Orquestra Baetulo, i l'entitat va començar a col·laborar amb altres entitats culturals. El 2020 l'Orfeó va superar els 760 associats, però la pandèmia va interrompre la seva activitat. El 2021, l'Orfeó va reprendre les activitats i va celebrar el seu centenari amb diversos actes, consolidant-se com un referent cultural a la ciutat. També es van publicar tres volums amb la història de l'Orfeó i es dugué a terme l'espectacle "Cent anys i un dia" al teatre l'Aliança del Poble Nou. L’entitat disposa d’una revista, OBL’ATENEU, on publica les seves activitats i calendari. L’Orfeó Badaloní disposa de diverses seccions, destacant aquelles relacionades amb el món coral, la dansa i el teatre. En total en formen part set cors, tres d’infantils i quatre d’adults, destacant el Cor Orfeó Badaloní. De dansa cal anomenar l’esbart Sant Jordi, així com la Sardana i la Moixiganga. L’Orfeó també aglutina els grups de teatre OB Teatre! I Teatre Musical, així com diversos projectes de formació teatral per a totes les edats i públics. L’entitat també organitza sessions de ioga i Tai Txí.L’Entitat
El 2016, l'Orfeó va ampliar les seves instal·lacions amb l'Espai Tolrà, que va suposar un nou impuls per l’entitat i les seves seccions, mantenint en aquest cas l’edifici situat al Carrer de Marina.L’Equipament/ Infraestructura
Dades d’interès
Dates importants
Fundació orfeó (1921)
Concert inaugural (1921)
Estandart (1923)
Creació Esbart Sant Jordi Badalona (1951)
Tancament Dictudura Primo de Rivera (2025)
Tancament dictadura Franco (1936)
Pandemia Covid (2020)
Personatges/ socis importants relacionats
Josep Martí, primer president de l’entitat.
Antoni Botey, primer mestre director.
Joan Soler, expresident guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la defensa de la cultura catalana.
Recursos
Bibliografía de l’Ateneu
Cent anys i un dia. Història de l’Orfeó Badaloní (1921-2021). Badalona: La Màquina i Orfeó Badaloní (2022)“Els espais escènics de Badalona”. Anuari del Museu de Badalona, 4, pp. 107-130. (2019)
Orfeó Badaloní. Badalona: Orfeó Badaloní. (1995)
“Vint anys de la vida teatral a Badalona (1950-1970)”. Anuari del Museu de Badalona, 18, pp. 15-36. (2007)
La cultura del carrer a la Badalona de fa 100 anys. Badalona: Orfeó Badaloní. (2018)