L’Entitat

Lluïsos de Gràcia és una fundació sorgida a imatge dels anomenats gimnasos de caràcter cívic i culturals catòlics. Sempre sota la tutela de la Pia Unió dels claristes, que en els seus inicis s’ocupà del culte religiós i l’espiritualitat dels joves lluïsos, mentre el gimnàs esdevenia un espai d’esbarjo, reunió social i formació acadèmica, artística i esportiva.  

Durant les primeres dècades del segle XX el centre catòlic posà en marxa diverses seccions de provisió social, com la Caixa d’Estalvis (1911) o la Caixa Dotal. També s’inauguraren altres seccions, principalment l’esportiva i excursionista, destacant l’atletisme. L’any 1924 es creà la secció d’arts i lletres que es dedicà a organitzar exposicions, conferències, visites, certàmens poètics i concursos. Amb l’esclat de la Guerra Civil el local dels Lluïsos fou confiscat i cedit al partit Estat Català. L’entitat recuperà bona part de la seva activitat després de la guerra. L’any 1945 es fundà la secció de bàsquet, una de les més importants de l’entitat. Uns anys després, el 1969, l’Assemblea General va aprovar que les dones poguessin ser sòcies amb igualtat de drets i deures que els homes, fet que originà tensions en el si de l’entitat.