Portada > ATENEU BARCELONÈS

ATENEU BARCELONÈS

Imatge entitat

  En funcionament

Federat

  Data de fundació: 1859-12-30

Ubicació geogràfica:El Barcelonès

Població: Barcelona

Breu història de l’Ateneu

L’Entitat

L’antecedent directe de l’entitat fou l’Ateneu Català, fundat l’any 1860. L’any 1872 es va fusionar amb el Centro Mercantil Barcelonés donant lloc a l’Ateneu Barcelonès. Establert a la Rambla dels Caputxins, l’Ateneu fou un dels principals espais de reunió de la ciutat, especialment de professionals liberals, burgesos i intel·lectuals. L’any 1877 fou molt convuls per l’entitat degut a diverses activitats i la visita d’Alfons XII, que posaren de manifest les diferències entre els socis de caràcter progressista i conservador i que desembocaren en una escissió i posterior creació del Ateneo Libre Catalán, liderat per Valentí Almirall. Aquest nou ateneu acabaria tancant quatre anys després i bona part dels seus socis tornarien a vincular-se a l’Ateneu Barcelonès. 

L’entitat serà un dels espais de referència del catalanisme polític i intel·lectual amb l’assistència assídua de figures com Narcís Oller, Josep Yxart o Joan Sardà. D’entre els seus socis també caldria destacar personalitats com Antoni Gaudí, Jacint Verdaguer o Ildefons Cerdà. La seva funció com un dels epicentres de la cultura catalana a la ciutat comtal es degut, en part, a les seves instal·lacions, destacant la biblioteca, que en el moment de la seva constitució (1881) ja disposava de 18.000 volums.

El canvi de segle i la consolidació del catalanisme polític impactaren a l’Ateneu. L’any 1895 hi tindria lloc el discurs “La llengua catalana” d’Àngel Guimerà, que poc després esdevindria president de l’entitat. El 1897 s’aprovaren els nous estatus, que establien el català com a llengua oficial de l’Ateneu que passarà a estar cada vegada més vinculat a la Lliga Regionalista. Durant aquests anys, concretament el 1904, es va comprar el Palau Savassona, la seu actual, on l’Ateneu s’hi instal·là l’any següent després d’unes obres d’adequació. 

L’arribada de la Segona República va generar una certa inestabilitat a l’entitat, que va decidir prohibir les conferències relacionades amb idearis polítics per apaivagar les tensions creixents entre els socis, tot i que a partir de 1934 l’Ateneu es va alinear amb l’ideari republicà. Amb l’esclat de la Guerra Civil les Joventuts Llibertàries tractaran d’ocupar la seu, que finalment no es va produir gràcies a la intervenció del tresorer de l’entitat, Josep Tarradellas. La victòria franquista va suposar la fugida de bona part dels intel·lectuals vinculats a l’Ateneu, la depuració dels socis i de la biblioteca, on es van confiscar 15.000 volums. L’any 1941 s’aprovaren els nous estatuts totalment vinculats a l’ideari del règim, que també permeteren la subsistència de l’entitat, tot i que amb una activitat molt més reduïda que durant les dècades anteriors.

Situació actual, activitats i projectes

La mort del dictador va propiciar la recuperació de l’Ateneu segons els seus valors anteriors al franquisme, destacant el catalanisme. El curs 1977-1978 seria inaugurat per Josep Tarradellas i l’entitat seria presidida per Josep Andreu i Abelló, l’últim president durant la República. En poc més de 4 anys hi hagué un increment de 600 socis. Aquesta primera eclosió va ser seguida d’un període de crisi (1989-2003) en què el número de socis es va reduir de 4.000 a 1.500. El canvi de segle va coincidir amb un intent de modernització i cert oberturisme de l’entitat, amb la creació d’una nova web, l’increment de la presència de l’Ateneu a les xarxes socials i l’adquisició de nou material tecnològic. Tot i els efectes de la pandèmia, que ha afectat notablement al conjunt del teixit associatiu, l’Ateneu Barcelonès ha continuat amb la seva activitat i una junta renovada sota la presidència de Isona Passola (2021), la primera dona en presidir l’entitat en els seus 150 anys d’història.

Club de cinema, Escacs, Música, Teatre,

Dades d’interès

Dates importants

Personatges/ socis importants relacionats

- Manuel Duran i Bas. Primer president (1872-1873) de l’Ateneu Barcelonès.
- Àngel Guimerà. Soci actiu i president (1895-1896).
- Valentí Almirall. Soci actiu i president (1896-1897).
- Isona Passola. Primera presidenta de l’entitat (2021-)

Recursos

Bibliografía de l’Ateneu

- L’Arxiu de la Paraula: context i projecte del repositori audiovisual de l’Ateneu Barcelonès
- Una palau de Barcelona. Història del palau Savanossa, seu de l’Ateneu Barcelonès
- L’Ateneu i Barcelona: 1 segle i ½ d’acció cultural.
- Conferències filosòfiques de l’Ateneu Barcelonès: filosofia durant la dictadura de Primo de Rivera
- La primera crisi positivista a l’Ateneu Barcelonès (1877-1878)
- El pensament nacionalista de Lluís Domènech i Montaner: catalanisme i Ateneu Barcelonès.
- L’Ateneu Barcelonès: una entitat per al segle XXI.

Dades de contacte

https://www.ateneubcn.org/

Galeria d’imatges

Desplaça cap amunt