L'entitat va ampliar la seva seu en diverses ocasions, i avui dia és un dels pocs edificis noucentistes conservats al municipi. Ja durant els anys 70, les noves ofertes d'oci per als més joves van fer perillar la viabilitat de l'entitat i la seu va estar a punt d'enderrocar-se per construir-hi pisos (1975), tot i que, finalment, l'any 1978 l'edifici es va declarar monument historicoartístic, garantint la seva protecció.